Turisme d’Elx :: Descobreix la Ciutat :: Història

Història

Elx ha tingut dos emplaçaments notoris al llarg de la seua història. El primer és al jaciment de l’Alcúdia, situat dos quilòmetres al sud de l’actual nucli urbà, habitat des del neolític fins a l’etapa visigoda, que oferia l’avantatge estratègic de la seua fàcil defensa gràcies al riu Vinalopó. El nucli primitiu es desenvolupà fins a configurar en el segle V aC la ciutat ibèrica de Helikè, que perdurà fins la invasió cartaginesa en el 280 aC. Va ser l’època esplendorosa de la cultura ibèrica, en la qual s’esculpiren obres com ara la Dama d’Elx, el principal exponent d’aquest període, que es troba al Museu Arqueològic Nacional a Madrid i que és el bust d’una dona ricament enjoiada.

En l’any 209 aC. s’enceta el procés de romanització de la ciutat, i ja en el segle I aC adquireix el títol de Colonia Iulia Ilici Augusta, rang que només tingueren en l’actual Comunitat Valenciana Ilici (Elx) i Valentia (València), i que, fins i tot, gaudí del privilegi imperial d’encunyar la seua pròpia moneda de bronze. Arran de la decadència de l’Imperi Romà foren constants les destruccions i reconstruccions a conseqüència de l’arribada dels bàrbars i l’etapa final dels visigots.

Amb l’arribada dels àrabs, la nova ciutat s’alça al seu emplaçament actual entre els segles VIII i IX, i és coneguda com la Vila Murada. La conquesta cristiana de Jaume I, el 1265, obligà els musulmans a anar-se’n a viure al Raval de Sant Joan i els jueus al que hui és part de la parròquia del Salvador. El 1609, Elx perd un terç de la seua població a conseqüència de l’expulsió dels moriscos. En el XIX sorgí la important activitat espardenyera, origen de l’actual indústria del calçat que potencià el creixement de la ciutat.