Misteri d’Elx. Patrimoni de la Humanitat

Misteri d‘Elx. Patrimoni de la Humanitat

Què són els Patrimonis de la Humanitat?

El 1972 la 17a Conferència General de la UNESCO aprovà la creació de la Convenció Internacional sobre la Protecció del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural. L’objectiu d’aquest organisme, que entrà en vigor l’any 1976, arran de l’adhesió del vintè estat membre, és la conservació d’aquells llocs que pel valor històric, cultural o natural que tenen, representen un bé de significació universal. Els països que ratifiquen la Convenció es comprometen a conservar els llocs del Patrimoni existents en el seu territori, alhora que s’estableix una corresponsabilitat entre tots els Estats membres per a dur a terme les accions pertinents que garantisquen la preservació del Patrimoni comú a nivell mundial.

Superant els límits establits per les fronteres geogràfiques, els llocs que constitueixen el Patrimoni de la Humanitat conformen un conjunt de valors en els quals s’uneixen història i tradició, art i cultura, natura i biodiversitat. Cada lloc és un testimoni de la creativitat humana, la història de les civilitzacions i les religions, o la defensa de la Natura.

Tots ells tenen com a característica representar mostres úniques i irrepetibles que la comunitat internacional ha d’esforçar-se per preservar perquè puguen ser heretades per les generacions futures.

El número de lugares designados Patrimonio de la Humanidad se incrementa anualmente en la reunión del Comité del Patrimonio Mundial. Desde la creación de este organismo de la UNESCO, la lista de Sitios protegidos ha alcanzado todos los rincones del planeta, y es precisamente esta universalidad lo que lo hace más excepcional.

Què són els Patrimonis Orals i Immaterials?

Per a moltes poblacions el patrimoni intangible representa la font vital d’una identitat profundament arrelada en la història. La filosofia, els valors, el codi ètic i el mode de pensament transmesos per les tradicions orals, les llengües i les diverses manifestacions culturals constitueixen els fonaments de la vida comunitària. L’índole efímera d’aquest patrimoni intangible el fa vulnerable.

El patrimoni intangible és vast i concerneix cada individu, per tal com cada individu és portador del patrimoni de la seua pròpia comunitat. La salvaguarda d’aquest patrimoni ha de nàixer de la iniciativa individual i rebre el suport de les associacions, especialistes i institucions; només així serà presa en consideració per les autoritats nacionals. La UNESCO hi és per a prestar ajuda cada volta que les autoritats d’un Estat Membre li la demanen.

Tot el que ha creat l’ésser humà és el producte del seu geni i creativitat que fan que el saber i les habilitats es transmeten millorant-se d’un individu a un altre i de generació en generació. El patrimoni intangible impregna cada aspecte de la vida de l’individu i està present en tots els productes del patrimoni cultural – objectes, monuments, llocs i paisatges.

A través de diverses activitats, la Unitat del Patrimoni Intangible de la Divisió del Patrimoni Cultural de la UNESCO té per objecte servir de vincle entre la salvaguarda del patrimoni tangible i la preservació del patrimoni intangible.

Declaració per la UNESCO del Misteri d’Elx com a Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat

El 18 de maig del 2001, el Director General de la UNESCO proclamava les primeres 19 obres mestres del patrimoni oral i immaterial.

Quatre d’elles foren presentades per països del continent americà. Són les següents: la llengua, les danses i la música de Garifuna (Belice, amb el suport d’Hondures i Nicaragua); el Carnaval Oruro (Bolívia); l’espai cultural de la Fraternidad del Espíritu Santo de Congos de Villa Mella (República Dominicana); el patrimoni oral i les manifestacions culturals del poble Zapara (Equador i Perú)

También fueron distinguidos tres espacios culturales y formas de expresión africaTambé foren distingits tres espais culturals i formes d’expressió africans: el patrimoni oral de Gelede (Benín, amb el suport de Nigèria i el Togo); el Gbofe d’Afunkaha: la música de trompetes transversals de la Comunitat Tagbana (Costa d’Ivori); l’espai cultural de Sosso Bala a Niagassola (Guinea).

A Àsia, la UNESCO hi distingí sis obres mestres: l’Òpera Kunqu (Xina); el Teatre sànscrit de Kutiyattam (República Índia); el Teatre Nôgatu (Japó); el ritu reial ancestral i la música ritual del lloc sant de Jongmyo (Corea); els cants Hudhud d’Ifugao (Filipines); i l’espai cultural de la regió de Boysun (Uzbekistan)

Al patrimoni immaterial europeu figuren cinc guardonats: el Misteri d’Elx (Espanya); els cants polifònics georgians (Geòrgia); l’òpera de marionetes de Sicília (Itàlia); la fabricació artesanal de crucifixos i llur simbolisme a Lituània; i l’espai cultural i la cultura oral de Semeiskie (Federació de Rússia).

A la regió àrab, ha sigut distingit l’espai cultural de la Plaça el-Fna Djamâ’a (Marroc).