Turisme d’Elx :: Monuments

La Basílica de Santa Maria és al lloc que en època musulmana ocupà la mesquita principal. Després de la conquesta de la ciutat per Jaume I el 1265, l’edifici de la mesquita romangué en peu fins el 1334 y, sobre el seu solar, s’edificà un primer temple catòlic, probablement d’estil gòtic i de planta de creu, que subsistiria fins el 1492.
Es creu que en aquest temple es pogué representar per primera volta el Misteri, probablement amb la construcció d’un sistema de rampa, entaulat i un cel en altura (en cimbori, cúpula o arcada), com es feia en les representacions asumpcionistes de llavors.
El segon temple era més gran i s’acabà de construir en 1556, però s’afonà a causa d’unes pluges torrencials el 1672. En conservem una descripció de Cristòfol Sanç de 1621: “El templo donde se hace esta Fiesta, que es en la iglesia mayor, está hecha su fábrica, para este efecto, porque es muy grande, de una nave, y tan alta que causa espanto y asombro a los forasteros. Parece que Nuestra Señora le sustenta, para que allí se celebre su muerte y asunción a los cielos. No se halla en la cristiandad otra tal fábrica como esta iglesia, la cual se acabó, según se ve en sus edificios, el año de 1556”.
El temple actual començà a bastir-se en 1672 davall les ordres de Francesc Verde, al qual Pere Quintana i Ferran Fouquet succeïren en el càrrec de mestre major de les obres. Des del 1758, continuà la construcció, amb substancioses aportacions, l’arquitecte Marcos Evangelio. Les obres acabaren definitivament en 1784.
S’hi poden seguir els distints estils, des del primer intent de superació de l’estil desornamentat, fins al neoclàssic pur, passant per l’italianitzant barroc decoratiu de la seua fatxada de l’Assumpció, una de les més belles del barroc valencià. Tant aquesta fatxada com la portada de Sant Agatàngel, són obres de l’escultor d’Estrasburg, Nicolau de Bussi (1680-1682).