Palmerar d’Elx. Patrimoni de la Humanitat

Palmerar d‘Elx. Patrimoni de la Humanitat

El Palmerar d’Elx destaca per la seua singularitat i bellesa. La UNESCO n’ha reconegut el valor excepcional en declarar-lo Patrimoni de la Humanitat en l’any 2000.

El descobriment de pinyols de dàtils fossilitzats en aquesta zona del Mediterrani sembla corroborar la teoria segons la qual la palmera té presència a Elx des d’èpoques prehistòriques. En qualsevol cas, foren els àrabs els qui li donaren la seua configuració definitiva en forma d’horts i crearen, amb l’ajuda del regadiu, un paisatge que ha estat indissolublement unit a l’esdevenir històric d’Elx.

La unió ciutat-palmeres s’ha mantingut fins als nostres dies en una notable harmonia. Tant és així que molts edificis i dotacions públiques s’alcen al bell mig d’una autèntica mar de palmeres, amb una perfecta integració dels espais habitats amb els horts, formant una combinació de singular estètica. El Palmerar, que compta amb més de 200.000 exemplars en tot el terme municipal, és el patrimoni natural més gran que posseeix Elx.

La tenacitat dels il·licitans per conservar el Palmerar ha permès de mantenir els horts de palmeres una volta que el conreu d’aquests deixà de ser econòmicament rendible. En els últims anys un bon nombre d’ells s’han transformat en parcs per al gaudi públic.

També s’està fent un esforç per la recuperació dels oficis tradicionals i en l’estudi de mètodes naturals que asseguren la salvaguarda i el fomento dels horts, amb la creació del centre d’investigació de la palmera datilera, l’Estació Phœnix.

De la palmera s’obtenen saborosos dàtils i també la palma blanca, protagonista en dues manifestacions culturals importants: la processó del Diumenge de Rams, declarada d’Interès Turístic Internacional, i la representació del Misteri d’Elx, Patrimoni de la Humanitat i Festa de Interès Turístic Internacional, en què un àngel porta una palma a les seues mans que entregarà a la Verge Maria.