Palmerar d’Elx. Patrimoni de la Humanitat

Palmerar d‘Elx. Patrimoni de la Humanitat

Un paisatge cultural únic, de valor excepcional i significació universal heretat d’Al-Àndalus, l’Espanya musulmana medieval.

Els camperols andalusins saberen aprofitar al màxim les escasses aigües de les terres quasi desèrtiques d’Elx mitjançant la plantació i la gestió racional de les palmeres datileres.

Els límits de les parcel·les regades, disposades al llarg de les sèquies que prenen l’aigua del proper riu Vinalopó, estan definits per alineaments de palmeres datileres. Aquests alineaments actuen com pantalles vives que preserven els cultius associats d’una excessiva exposició al sol i als vents. El microclima resultant permet el desenvolupament de conreus associats en els horts de palmeres. El paisatge agrari que en resulta és conegut a Elx pel mot “Palmerar”, a la resta del món pel d’”oasi”.

Com a resultat, en terres on el regadiu simple difícilment hagués aconseguit produir quelcom més que cereals, s’hi desenvolupà una agricultura intensiva a diversos nivells (cultiu simultani de palmeres datileres, arbres fruiters i herbàcies), que permeté el floriment de la ramaderia i de l’artesanat.

A més a més, el Palmerar d’Elx té un tret característic que el fa diferent de la resta dels palmerars del món: “la palma blanca”, una relíquia viva de la cultura de la palmera del Mediterrani antic.