Turisme d’Elx :: Rutes

Aquesta zona humida és un excel·lent exemple de les marjals costaneres que l’expansió urbanística relacionada amb el turisme ha posat en perill. El Clot de Galvany patí una greu agressió el 1978 en ser sotmès a obres de drenatge i moviments de terra que n’alteraren la fisonomia. La pressió ciutadana el salvà de la destrucció i l’Ajuntament d’Elx se’n féu càrrec de la gestió i protecció.
Mes informació del Clot de Galvany

Com arribar:

Des del nucli urbà de l’Altet a 11 km d’Elx, es pren la Nacional 340 en direcció Santa Pola i després a l’esquerra cap als Arenals del Sol. Seguint la carretera passem la urbanització dels Arenals del Sol fins a arribar a l’Aula de la Natura del Clot de Galvany.
Las rutes senyalitzades ixen de l’Aula de la Natura, on els visitants poden obtenir àmplia informació sobre els distints recorreguts, normes d’ús i tot tipus de detalls que faran l’estada més agradable i interessants.

Ruta u:

Transita per les antigues terrasses de conreu en les quals s’ha format un paisatge de devesa on destaca la presència de vells garrofers i oliveres, sobre un ric mantell de matollar format por llentiscles, margallons, efedres, arços i altres plantes reintroduïdes a través de les campanyes de revegetació, com l’espígol.
En aquest primer tram trobem vestigis del passat agrícola, com ara les antigues eres, basses de reg o murets de pedra en las terrasses de cultiu, i observem ocells com ara caderneres i verderols.
A les rodalies de la zona humida i dels saladars el paisatge es transforma en bandes de vegetació d’ensopegalls i joncs, que serveixen de transició per a accedir als bosquets de tamarits. Aquests se situen a les vores de les tolles, i arriben a entrar en contacte amb l’aigua. Sens dubte, un dels majors atractius d’aquesta ruta és l’existència de les tolles naturals i artificials on, gràcies a l’existència d’observatoris de fauna, podem observar còmodament un gran nombre d’ocells aquàtics com ara les rossetes o els ànecs capblanc.

Ruta dos:

Aquest itinerari senyalitzat ens allunya de la plana i de la zona humida, per dur-nos a conèixer les forests i llomes del Cabeçó-Carabassí, que rodegen el Clot.
Al llarg del recorregut podrem observar una important massa de pins i les comunitats vegetals pròpies del terreny, amb la presència de margallons i llentiscles, sobre el tapís del matollar aromàtic de timons, en què destaca la presència de tomaní i romer.
En aquesta zona també floreixen dues espècies de orquídies silvestres de gran bellesa, encara que la seua petita grandària i la brevetat de la seua època de floració, fa difícil la seua localització per a l’observador.
A mesura que es va ascendint, s’accedeix a interessants vistes sobre la zona humida i els saladars, que ens fan possible així un coneixement més gran d’aquests; l’existència de diversos miradors ens permeten d’accedir a belles vistes tant de la zona humida com de les forests que la rodegen, i de zones humides properes (el Fondet de la Senieta, l’Aigua Amarga,...) i fins i tot dels imponents cordons de dunes de l’Altet i els Arenals.
Al llarg del recorregut es poden observar diverses estructures militars (trinxeres, búnquers,...), herència de la Guerra Civil i testimoni del passat històric del paratge.
En aquest ambient de forest podrem observar la fauna típica d’aquests ambients, tant d’ocells com de petits mamífers, entre els quals destacarem per la seua bellesa i simpatia l’esmunyedís Liró.