Turisme d’Elx :: Rutes

El Parc forma part del que va ser l’Albufera d’Elx, gairebé completament dessecada a partir del s. XVIII. En l’actualitat està constituït per dos embassaments reguladors d’aigua per reg al voltant dels quals es disposen una sèrie de tolles i saladars, tot això al bell mig d’un paisatge de conreus i palmerars excepcional. És Parc Natural des del 1988, figura en els llistats del RAMSAR i està classificada com a ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus).
Mes informació del Fondo

Com arribar:

Eixent d’Elx es pren la carretera de Matola i més tard una desviació a l’esquerra que assenyala “Sant Felip Neri”. Aquest tram que va paral·lel al Canal de Llevant desemboca en la Vereda de Cendres, on es gira a la dreta per seguir les indicacions fins al Centre d’Informació, on comença la ruta.

Ruta u:

Itinerari ornitològic. El punt d’inici és la segona elevació de la Comunitat de Riegos de Levante i transita al llarg del canal principal del parc. Vorejant l’embassament de Ponent s’arriba als observatoris del “Tollo” i el “Calamón”, des d’on podem descobrir la major riquesa del parc, la seua avifauna. Són moltes les espècies que poden ser observades, nadant, alimentant-se o volant, com per exemple l’agró roig, el martinet o l’oroval. També hi ha gran varietat d’anàtids, entre els quals destaquen la rosseta, que té al Fondo el seu principal punt de cria de tota la península i l’ànec capblanc, present durant tot l’any. Altres anàtids que hi fan el niu són el boix comú o el sivert. Un poc més lluny és el mirador de “la rosseta”, des del qual es pot observar quasi la totalitat dels dos embassaments, així com els saladars. El punt final del recorregut és l’observatori del “Peu verd”, des del qual es poden contemplar espècies reintroduïdes amb èxit, com ara el gall de canyar, la fotja banyuda o el cabussó coll-negre.

Ruta dos:

Centre d’Informació. Al començament del recorregut es poden contemplar tant els saladars amb les seues plantes característiques, com els camps de conreu de les zones circumdants. Gràcies a una passarel·la sobre el saladar podem observar espècies que colonitzen ambientes d’aigües no gaire fondes, las aus limícoles. Hi destaquen l’alena o el camallonga. És possible veure’n els pollets en las èpoques de nidificació. Al costat d’aquestes es poden observar també espècies com ara el corriol cama-negre, les sisetes o tiforts i, fins i tot, merites. També cal destacar-hi la presència d’una espècie tan emblemàtica com el flamenc, que ha trobat un entorn idoni de tranquil·litat durant tot l’any. Això dóna lloc a imatges inoblidables de grans bandades en vol. Acabant el recorregut s’arriba a una zona de descans.